L’HECATÓMBOLA

Text i música : Miquel Pujadó

Futurs nens, futures nenes,
acosteu-vos i mireu:
sortegem joies i penes,
petons, puntades de peu…
Sortegem colors i races,
i llengües i religions,
i carícies i amenaces,
llits de plomes i cartrons.
La vostra existència incerta,
l’atzar la decidirà:
l’Hecatómbola és oberta
i tothom ha de jugar!

– A tu t’ha tocat Nigèria:
mosques, fam, el ventre inflat,
uns quants mesos de misèria
i aviat mort i enterrat.

– Tu vas a Bangkok, menuda:
seràs puta als catorze anys,
i amb un fill, i sense ajuda
de ningú, propis o estranys.

– Tu aniràs a Romania
i seràs carn d’orfenat.
Ploraràs de nit i dia
tot sol, i al bressol lligat.

– Tu al Brasil faràs la vida,
meu menino, tingues sort:
no ensopeguis de seguida
un comando de la mort.

Futurs nens…

– Tu ja naixeràs amb sida,
com qui duu un pa sota el braç…
Tot just s’obre la partida,
ja t’han pres fins l’últim as.

– Tu, vailet, és una pena,
malviuràs fent de camell
fins que un poli, per l’esquena,
et faci saltar el cervell.

– Tu en vint anys comptant des d’ara
vas a la cambra de gas…
Si tinguessis la pell clara
no t’hi ficarien pas.

– On tu vas no et volen gaire.
Demà en un contenidor
trobarà l’escombriaire
el cadàver d’un nadó.

Futurs nens…