MILORD (Milord)

Apa, veniu, Milord,
a seure al meu costat.
A fora el vent és fort,
aquí esteu resguardat.
Deixeu-vos ‘nar, Milord,
poseu allà el barret,
les penes al meu cor
i els peus al tamboret.
No m'heu vist mai, Milord.
Jo sí us conec prou bé.
Sóc una noia al port,
una ombra del carrer…

 
I tanmateix, ahir
vaig veure-us passejar
no gaire lluny d'aquí.
No us vaig poder ignorar:
anàveu ben vestit,
amb un fulard al coll
i un aire distingit
tan poc freqüent al port…
La noia rutilant
que dúieu de la mà
era tan bella, tant,
que em vaig esgarrifar.
 
Apa, veniu, Milord…
 
No fa cap goig pensar
que sols cal un vaixell
per fer-vos sentir vell
quan el vaixell se'n va,
si amb ell se'n va del port
la noia d'ulls tan clars
que ignora que aquest pas
us ha trencat el cor.
L'amor té un rostre fals,
qui més qui menys ho aprèn…
La vida et fa regals
però més tard te'ls pren…
 
Apa, veniu, Milord,
sembleu un nen perdut.
Deixeu-me fer, Milord,
Aquí sou ben rebut.
Jo ressuscito els morts,
jo al feble el puc fer fort,
jo canto pels Milords
que no han tingut pas sort.
Mireu-me bé, Milord,
és nostra aquesta nit.
P'rò esteu plorant, Milord…
Mai no ho hauria dit.

 
Parlat:
 
Au, vinga, Milord…
Somrieu, Milord…
Sé que ho podeu fer millor…
Va, un petit esforç…
Això, això mateix…
Vinga, rieu, Milord…!
Vinga, canteu, Milord…!