VEURE UN AMIC PLORAR (Voir un ami pleurer)

És clar, a Irlanda estan en guerra
i fuig la música dels cors,
i la tendresa se'ns esguerra,
i al Paradís toquen a morts.
És clar, els diners no en fan, de flaire,
p'rò tots els saben ensumar.
És clar, la sang esquitxa l'aire
p'rò… p'rò veure un amic plorar.

És clar que hi ha tots els fracassos
que ens van portant cap a la mort.
El cos s'estranya de fer uns passos,
ser encara dret, ves quina sort!
És clar, les dones que no estimen
i els ocells morts aquí i allà.
És clar que els cors sovint no rimen
p'rò… p'rò veure un amic plorar.

És clar, les viles destrossades
per uns infants de cinquanta anys,
un mar de llàgrimes vessades
i tants amors podrits d'enganys.
És clar, el temps que corre massa,
el metro on tants s'han d'ofegar,
la veritat que ens mira i passa…
p'rò… p'rò veure un amic plorar. 

És clar, el mirall sovint ens nega
tant el valor de ser jueu
com l'elegància de ser negre:
no ets sinó sutge i vols ser neu.
I els nostres germans que ens estimen
tant que no ens hem pas d'estranyar
quan per amor ens assassinen…
p'rò… p'rò veure un amic plorar.