QUAN NO TENS SINÓ AMOR (Quand on n’a que l’amour)

Quan no tens sinó amor
per omplir l’equipatge
en emprendre el viatge
del nostre amor tan gran.
Quan no tens sinó amor,
quan només ens tenim
l’un a l’altre, i un prim
tel de joia al voltant.

Quan no tens sinó amor
per viure una promesa,
sense d’altra riquesa
que creure-hi sempre més.
Quan no tens sinó amor
per moblar amb meravelles
i cobrir amb pols d’estrelles
la grisor dels carrers.

Quan no tens sinó amor
com a sola raó,
com a sola cançó
i com a únic socors.

Quan no tens sinó amor
per vestir en sortir el sol
els captaires de dol
amb abrics de vellut.
Quan no tens sinó amor
per pregar per la Terra,
per la fam i la guerra,
trobador sense escut.

Quan no tens sinó amor
i res més pots donar
als qui volen lluitar
per buscar la claror.
Quan no tens sinó amor
per traçar el teu camí,
per forçar el teu destí
i per vèncer la por.

Quan no tens sinó amor
per fer emmudir els canons,
quan només tens cançons
per convèncer un tambor…

Llavors, sense tenir
sinó amor, sinó alè,
tindrem per fi a les mans,
amics, el món sencer!