CARA I CREU (Mayerling)

T’ho passes bé en un món de pluges;
m’ofego sols mullar-me els peus.
Trobes Venècia al cor de Bruges,
jo em faig un Londres de Bordeus.

Així que obrim tu i jo la boca
el desacord troba la veu.
Fruïm embolicant la troca,
si tu ets la cara, jo la creu.

Tenim tan pures divergències,
conflictes tan normalitzats…
Si unim les nostres existències
tu i jo serem molt desgraciats.

Sempre apressat, contra rellotge,
corres nerviós amunt i avall.
Jo em miro el món des de la llotja,
faig el badoc sense entrar al ball.

Vas al Japó, jo vinc de França,
marxem amb passes desiguals.
No estem units ni en una dansa:
si tu ets un tango, sóc un vals.

Tenim…

Per evitar tota harmonia
cuidem el nostre jardí ocult.
Plantem zitzània cada dia,
fem créixer l’heura de l’insult.

Mengem el fruit de la discòrdia,
busquem tres peus a tots els gats…
No trepitgem pas la Concòrdia.
si mai ‘nem a París plegats.

Tenim… 

Quan per fi et cansis de fer veure
que no em fas cas, vindràs segur,
que aquest racó, t’ho pots ben creure,
és massa alegre sense tu.