Joaquim Carbó

Cançó interpretada en el Teatre Lliure de Barcelona en el transcurs d’un homenatge sorpresa a l’escriptor Joaquim Carbó, amb motiu del seu 70 aniversari. En el text, surten citats els títols de totes les seves novel.les.

No és pas cap crim,
amic Joaquim.
No et facin por,
senyor Carbó,
uns pocs enganys
per celebrar els
tan especials
teus setanta anys.
Més d’un amic
et fa el regal
d’un embolic
tan colossal
que més et val
prendre-t’ho bé,
no hi ha cap mal
en deixar fer.

Tot cridant “Bon dia, Tina”,
la ciclista Caterina
no s’hi fixa, i fot un salt
en Miquel sobre l’asfalt.
Al darrere d’unes mates
veus el solar de les rates
i operant un borinot
balla un rock Felip Marlot.
Vinga, corre, Isabel, corre!
La casa sota la sorra
acull Juna i el diamant
que fan ‘nar el ranxo endavant.
Si en Nasi en els seus viatges
ha trobat gossos salvatges
busca ajuda, p’rò no veu
enlloc la colla dels deu.

Em sap greu, p’rò ho haig de dir:
noi, I tu, què hi fas, aquí?
La màgia del temps s’escapa
del país d’en Fullaraca
quan els bruixots de Kibor
i un Madani sense honor
han perdut el seu aplom
per seguir el vol del colom.
Quan tens gana, Serafina,
ve la dona medicina
per fer-te menjar pa amb mel
a la casa sota el gel,
o potser sota les mines
(fixa’t bé per on camines),
les estrelles o la lona,
o la mar de Barcelona.

No és pas cap crim…

Si et vols emportar el zoo a casa
et caldrà fer taula rasa
i veuràs si no hi ha fosca
tota una interfase amb mosca
El poble para l’orella
quan s’hi juga l’escudella.
L’aigua, el sol, amb un xic d’opi
formen un calidoscopi.
El pobre home de Munic
es fica en un embolic
quan al país de les cabres
tothom sent remor de sabres.
És millor un mico xerraire?
Una mica, p’rò no gaire.
Més et val portar la gorra
quan et caigui un cop de porra.

Que s’aprengui la matrícula
aquell lloro de pel.lícula
i l’escampi pel carrer
amb el cant de l’esparver!
L’àvia Teresa i el sol
comparteixen el bressol
i també alguns desgavells
amb la Dèlia i els ocells.
Els dos mons d’en Sergi tenen
qualitats que van i vénen.
L’Aladí Garcia es mou
i amb el geni ja en té prou.
Veig un home amb ulls de brasa
aturat davant de casa:
els reis, ves quina il.lusió,
li han portat Joaquim Carbó.

No és pas cap crim…