EL LLIT (Le lit)

 

És l’antecambra del taüt,

on les banderes del vençut

són els llençols de la conquesta;

el tabernacle del desig,

amb el plaer instal.lat al mig

de la sorpresa i de la festa.

És la manera horitzontal

de fer que el cor lluiti com cal

per maquillar de tensa espera

la pal.lidesa de les nits,

quan hi enllacem els nostres dits

per a la solitud darrera.

 

El llit,

de comèdia o de drama.

El llit,

quan el somni s’inflama.

 

És una llar de goig i dol,

és l’agonia i el bressol,

és la blancor i és la brutícia;

una fraternitat de nit

capaç d’unir dins un sol llit

la intel.ligència i l’estultícia.

Sigui de palla o tot daurat,

per al monarca o el soldat,

per a la puta o per a un pària,

rodó, quadrat, fred o roent,

no importa gens, des del moment

que s’hi fa més que una pregària.

 

El llit,

infern on neix la rosa.

El llit,

quan la mort hi reposa.

 

Sigui de marbre o bé de pi,

el llit que m’ha de tocar a mi

per al no-res o per l’albada

el vull desfet, que tingui un xic

d’espai per a un antic amic

que ha fet amb mi una llarga estada.

Aquest amic que deixaré

quan em caldrà agafar el carrer

que duu a la pols entre desvaris,

aquest germà tendre i silent

que anomenem avorriment

al fons del llit dels solitaris.

 

El llit,

quan s’adorm el misteri

al pit,

i tot esdevé eteri.