NO HEM VINGUT PAS PER ‘FER-NOS ESBRONCAR (On n’est pas là pour se faire engueuler)

I

Un matí de juny, el despertador
ens va deixar anar la seva cançó
i vaig dir-li a la Mercè: “Vinga, amunt!
Avui és el gran dia.”
Vam anar corrents a la Diagonal
per ‘veure desfilar el rei del Nepal,
però la poli ens empenyia amb mala llet.
Llavors vaig dir:

“No hem vingut pas per ‘fer-nos esbroncar,
som aquí per ‘veure passar el rei.
No hem vingut pas per ‘fer-nos trepitjar,
som aquí per ‘veure passar el rei.
Si avui tothom s’hagués quedat al llit,
quin ridícul faria el govern!
Deixeu-nos fer el badoc, manefles,
o, si no, el dia que vingui el borbó
no ens veureu el pèl, no senyor!”

II

Feia els anys el meu bon amic Eudald
i vam anar a celebrar-ho com cal
en un bar on tenen un vinet blanc
que fa caure d’esquena.
Vam sortir cantant i jo, tot feliç,
li vaig dir d’acompanyar-me al meu pis,
però la dona ens esperava amb un bastó.
Llavors vaig dir:

“No hem vingut pas per ‘fer-nos esbroncar,
som aquí per ‘fer un xic de merder.
No hem vingut pas per ‘fer-nos estovar,
som aquí per ‘passar-nos-ho bé.
Si mai ningú s’entrompés amb ningú
tot plegat fóra la mar de trist…
Obre’ns la porta i treu l’ampolla!
I si fas morros, quan surti demà
potser no em recordi de tornar.”

III

La Mercè ens va atonyinar tant i tant
que vam estirar la pota a l’instant
i aviat ens vam trobar al Paradís
al davant de Sant Pere.
Vam posar-nos a la cua, xerrant
amb els elegits que anaven entrant
però Sant Pere ens barrà el pas tot fotent crits.
Llavors vaig dir:

No hem vingut pas per ‘fer-nos esbroncar,
hem vingut a emprovar-nos les plomes.
No hem vingut pas per’ fer-nos expulsar,
ara ens toca xalar, poques bromes!
Si no voleu els borratxos, redéu,
aquí dins hi ha d’haver quatre gats.
Au, feu bondat, que girem cua.” 
I vam baixar fins on viu en Satan
i allò sí que és espaterrant.

Ja veus que, protestant
quan t’estan enredant,
les coses sempre, sempre, acaben millorant.