LA PRIMERA NOIA

Text: Georges Brassens / Miquel Pujadó
Música: Georges Brassens

Ho he oblidat tot de les campanyes
d’Austerlitz i de Waterloo,
d’Itàlia, Prússia i les Espanyes,
de Vallfogona i el Perú.

P’rò mai de la vida ningú oblidarà
la primera noia que va poder abraçar,
la primera estrangera
a qui vam dir de tu…
Pots recordar, cor meu,
el molt que ens l’estimàvem?
Ja fos noia fina o rebuig del carrer,
ja fos una verge o un putot destraler,
te’n recordes, d’ella… No es pot oblidar
la primera noia que vas abraçar.

Se’n van anar a parir panteres
els meus records de la Raquel
i, a la memòria, hi tinc goteres
per ‘la Maria i la Isabel.

P’rò mai de la vida ningú oblidarà
la primera noia que va poder abraçar.
Vam fer el millor negoci,
recorda-ho bé, cor meu:
canviàrem la virtut
per una flor que es bada.
Ja fos amb gran pompa com la gent de bé
o bé com els gossos, enmig del carrer,
te’n recordes, d’ella… No es pot oblidar
la primera noia que vas abraçar.

Tu que em vas batejar un bon dia
amb les aigües del setè cel,
amb mi et duc sempre, amb mi fas via,
darrer do del Pare Noël.

Que mai de la vida ningú oblidarà
la primera noia que va poder abraçar.
Prou saps fingir coratge,
p’rò quan es despullà,
pots recordar, cor meu,
que fort que bategaves?
És clar que altres noies després han vingut,
però, d’entre tantes com has conegut,
serà la darrera que hauràs d’oblidar,
la primera noia que vas abraçar.