EL MELIC DE LES DONES DELS AGENTS DE POLICIA

Text: Georges Brassens / Miquel Pujadó
Música: Georges Brassens

El melic de la dona d’un guripa no és un espectacle
que des del punt de vista estètic pugui dur-vos al pinacle.
P’rò tanmateix, temps era temps, jo sé d’un home que es delia
per veure el melic de les dones dels agents de policia.

I gemegava: “Ja sóc vell, i al llarg d’aquesta trista vida
he vist muntanyes de melics de tota mena i tota mida:
melics de dones d’advocats, enterramorts i algun espia.
Però no he vist mai el melic de la muller d’un policia.

El pare ha vist, com jo ara us veig, melics de dones dels ex-grisos.
Dels de les dones d’inspector, el meu germà en sap els encisos.
Fins el meu fill ha vist el de l’amant d’un peix gros de la CIA,
i jo no he vist el trist melic de la d’un simple policia!”

Així es planyia en ple carrer un gueto trist i venerable,
quan la femella d’un guripa, amb un melic més que admirable,
digué: “Cal acabar amb aquest cruel turment! Apa, fem via:
vaig a ensenyar-vos el melic de la dona d’un policia!”

“Gràcies, Déu meu! -va dir el vellet- El meu suplici avui acaba:
el somni de tants anys per fi s’acomplirà. No ho esperava!”
I es va llançar sota de les faldilles de la seva aimia
per ‘poder contemplar el melic de la dona d’un policia.

Però tenia la salut malmesa per la llarga espera
i, en arribar just al final de tants i tants anys de fal.lera,
la mort, la mort el sorprengué damunt l’abdomen, i es moria
sense haver vist mai el melic de la dona d’un policia!