PERVERSA AMB PITS BONICS

Text: Georges Brassens / Miquel Pujadó
Música: Georges Brassens

Ai las, si hagués pogut intuir que els vostres encisos
havien d’amagar, senyora, fiblons dels més inics,
m’hauria limitat a uns innocents jocs indecisos.
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.

La meva mà no hauria abandonat la seva estada
al clavecí, senyora, d’on extrec els sons més rics.
M’hauria sols permès un madrigal, no una balada.
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.

Quan algú com vostè ha rebut el do de la bellesa,
és trist tenir el cor ple de vils designis enemics.
Esteu sabotejant el vostre ofici de princesa.
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.

El vostre impuls és assassí per naturalesa
i sucumbeixo, o quasi, si em fiteu amb l’esguard fix
-jo, que no tinc ja edat per a cometre una bestiesa!
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.

El meu darrer recurs és fer-me frare, sí, senyora,
i aconseguir l’oblit amb rituals austers i antics.
I és que m’heu destruït: si fos ciutat, Numància fóra.
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.