ÉS MOLT FÀCIL OBLIDAR

Text i música : Miquel Pujadó

És molt fàcil oblidar els trets de gràcia a l’alba grisa.
És molt fàcil oblidar les misèries en estol.
És molt fàcil oblidar el color de la camisa
que portava l’individu que ara està d’esquena al sol.
És molt fàcil oblidar qui hi ha sota els uniformes,
quines mans porten les armes que ens hauran de protegir.
És molt fàcil oblidar que ells encara dicten normes,
fan ‘nar els fils des de les ombres i ens regeixen el destí.

Posi l’oblit a la seva vida!
La moda ho marca, no estigui out!
En tinc per talles i fets a mida…
Deixi’s de somnis, no sigui incaut!
El món no avança, sols gira i gira,
la sang eixuta torna a rajar.
Faci fora la memòria
i veurà
com es repeteix la història!

És molt fàcil oblidar que el carrer no ens pertanyia,
i que encara ara ens hi deixen sortir sols quan els convé.
És molt fàcil oblidar que vam creure en la utopia,
si amorrats a la pantalla ens trobem la mar de bé.
És molt fàcil oblidar que ens aixequen la camisa,
que ens expliquen el que volen i ens amaguen sempre l’ou,
i acceptem que el negre és blanc de la forma més submisa…
Fa tants anys que ens hi acostumen que ara ja no ens ve de nou.

Posi l’oblit…

És molt fàcil oblidar que l’Imperi es fortifica,
que nosaltres som la taca del seu pulcre expedient
i que amb amabilitat, ‘poc a poc, de mica en mica,
ens distreuen l’agonia aixecant castells de vent.
És molt fàcil oblidar els qui van donar la vida
perquè el món fos tot un altre, per no haver-se d’amagar…
Un cadàver dins d’un sot ja no emprenya, ja no crida…
És tan fàcil oblidar que és molt fàcil oblidar!

Posi l’oblit…