MARQUESA (Marquise) Poema de Corneille i darrera estrofa de Tristan Bernard

Marquesa, si aquest meu rostre

mostra els signes de l’edat,

d’aquí a un temps veureu que el vostre

no serà més ben tractat.

El temps, les més belles coses

les destrossa, com hi ha món!

Marcirà les vostres roses

així com m’arruga el front.

El curs de cada planeta

regeix el nostre destí:

jo vaig ser com vós, noieta,

ara sou el meu ahir.

  • Doncs potser sí que em faré vella

(respon Marquesa). Tanmateix,

tinc vint-i-un anys i bona estrella

i, mentrestant, que et bombi un peix!