NO ÉS GENS HONEST QUI NO ÉS FELIÇ (Il n’y a d’honnête que le bonheur)

A l’ombra dels til.lers

hi ha un lloc ben ombrejat.

Per ‘nar a guanyar diners,

els marits han marxat.

Els marits són cabrons sense entranyes…

Sempre és un bon moment per posar-los les banyes.

Va!

Deixa el teu sac ple d’educació

a la bodega, en un racó.

Llença la clau del teu honor

a l’estany dels gripaus..

Va!

Quan el bon temps ple de tendresa

ens llepa com la flama encesa,

no és gens honest qui és no és feliç.

Mira el vent, el vent d’opereta

Ah! Que n’és, d’intel.ligent,

quan, fent la punyeta,

fa que caiguin els testos als caps dels agents.

Vinga, va!

Saltem al coll de l’oreneta,

pot ‘nar a l’esquerra o a la dreta

p’rò ens porta lluny de la moral.

Va!

Si veiem sobre un cap d’idiota

un barret, pots jugar a pilota

amb ell, així que l’hagi fet

caure d’un cop de roc.

Va!

Si un cotxe amb la roda canalla

xafa les flors, pren la navalla:

i rebentem-la amb tot l’amor.

Si un guardià forestal ens crida

i ens esbronca com un garrí.

li direm “a la merda!”

o potser el penjarem de la branca d’un pi.

Vine, va!

Si uns fruits madurs pengen del mur

d’algun pagès, el seu futur

nosaltres el decidirem.

.

Va!

No hi ha forats als meus mitjons

i en el meu banc, pocs calerons.

No tinc cap compte, a diferència

del ruc del teu marit. .

Va!

No et prendré per una criada,

i no et faré fer la bugada

ni anar al llit si no et ve de gust.

I quan torni del seu viatge

el teu banyut comprendrà

quin desavantatge

té l’amor que l’Estat ha volgut segellar.

Vinga, va!

Per a nosaltres, la fortuna

crea a migdia clars de lluna

i a mitja nit fa sortir el sol