ENRIQUETA (Fernande)

Sóc un vell i trist conco, i no

tinc gens de companyia,

però em consolo cada dia

al ritme d’aquesta cançó:

Quan penso en l’Enriqueta,

se’m posa ben dreta.

Quan penso en la Raquel,

m’apunta al cel.

Quan penso en la Cristina,

renoi com se m’empina!

P’rò penso en la Consol

i ja no aixeca el vol.

Trempar o no trempar,

no sempre es pot triar.

Aquesta mascla cantarella

de molt viril collita

ressona dins de la garita

on s’avorreix el sentinella:

Quan penso…

Està pansit com un xiprer
i, enmig de la galerna,
tot vigilant la gran llanterna,
així canta el vell faroner:

Quan penso…

El seu reclinatori és dur,
la cel.la és fosca i trista
i entona això el seminarista
de nit quan no el sent pas ningú:

Quan penso…

Arc del Triomf, a tu he vingut
per revifar la flama
i em fa plorar sentir com brama
el bon soldat desconegut:

Quan penso…

I penso posar el punt final

a uns versos lapidaris

tot suggerint als solitaris

que en facin l’himne nacional:

Quan penso…