Època rosa, època blues

Un infant

ignora que és feliç fins que es fa gran

o, ben mirat,

és l’home adult qui recrea el passat

en clau de felicitat

i el mitifica, quan un nen

viu el present rient, plorant, depèn…

i és desgraciat

en el transcurs d’un moment infinit

i el rei del món tot seguit.

El temps

pot convertir en pedres precioses els fems.

El cor

desitja creure en la improbable Edat d’Or.

L’avui,

que tanca portes i t’escurça el camí,

pintat

color de rosa ens deixa sempre el passat.

L’època rosa neix quan la cus

amb fil i agulla l’època blues

a la memòria.

Uns amants

tendres i joves –vaja, uns debutants-

solen somiar

en l’endemà, en un futur net i clar

quan el món els somriurà

com mai ha somrigut. P’rò els anys

duran desgast, rutina i desenganys

i creixerà en

ells la nostàlgia d’un món molt millor,

el món del primer petó.

El temps…

Un cantant

que ningú escolta sobreviu pensant

que ha d’arribar el

dia que el seu gran talent petarà als

ulls del món com un volcà…

P’rò amb l’èxit ve també la por

de ser oblidat i, enmig d’una ovació,

enyorarà

les vaques magres i el fred del carrer,

quan tot estava per fer.

El temps…

L’època rosa neix quan la cus

a la memòria l’època blues.