Memòria selectiva

L’Olga ja és història antiga…

Era al cul o en un dels pits

que tenia aquella piga,

negre estel de blanques nits ?

No recordo si la Carla

va engegar-me, o si vaig ser

jo qui un dia vaig deixar-la

per la Irene o la Roser.

Per molt que vulgui esforçar-me,

no me’n surto, a l’evocar

el somriure de la Carme,

i el seu cos no el tinc gens clar.

P’rò recordo molt bé aquella nit d’estiu:

els seus colors no els pots esmorteir amb lleixiu.

Jo tenia quinze anys, segur que ella també.

Parlant de bajanades, ‘nàvem pel carrer

quan, sense previ avís, em va agafar la mà.

Llavors, sobtadament, el temps es va aturar.

Aquell moment el duc gravat al meu disc dur

i mai no me’l podrà esborrar res ni ningú.

Era rossa, era pèl-roja

o morena, una tal Rut ?

Va ser la Mercè, la boja

que em va fer un ull de vellut ?

Com es deia, aquella fava

amb la nàpia d’esparver,

que en ple orgasme recitava

Carles Riba i Verdaguer ?

He oblidat si la Maria

era a sota o bé al damunt

cada cop que m’espremia

fins deixar-me mig difunt.

P’rò recordo molt bé un vespre de tardor

de l’any setanta-cinc, quan va petar el cabró.

Jo tenia setze anys acabats d’estrenar.

Plovia, i aleshores ella em va mirar,

i va acostar els seus llavis als meus a poc a poc,

i vaig sentir de sobte un brutal electroxoc.

Aquell moment el duc gravat al meu disc dur

i mai no me’l podrà esborrar res ni ningú.

L’empaitava feia un segle…

Quan per fi la tinc al llit,

va i em diu que té la regla!

Era l’Alba o la Judit?

I era l’Imma o bé la Clea

qui passava de condons

i em clavà una gonorrea

que em van caducar els collons?

El temps tot ho difumina:

a hores d’ara, ja no puc

recordar quina sardina

marinava en cada suc.

P’rò recordo molt bé aquell hivern, l’hotel

bastant tronat, el llit penjat del setè cel.

Jo en tenia disset, ella potser dinou

i veia en mi un pollet tot just sortit de l’ou.

Va ser la meva mestra, i em vaig examinar

cagat de por, amb un parkinson precoç a cada mà.

Aquell moment el duc gravat al meu disc dur

i mai no me’l podrà esborrar res ni ningú.

I mai no me’l podrà esborrar res ni ningú.