TOT ÉS NOSTÀLGIA

Text: Agustí Bartra
Música: Miquel Pujadó

El temps torna, ric o pobre,
com la ventada entra a l’arbre.
El colom de nou s’atura
arran dels peus de l’estàtua.

Tot és nostàlgia.

Torres de fred de l’espera.
La duració no canta.
Quan s’acosti el pleniluni
em lligaré a les imatges.

Tot és nostàlgia.

No m’esmerço en l’elegia,
ans faig un cruixit de canya.
Em setgen vents lapidaris
i els records d’una muntanya.

Tot és nostàlgia.

Vénen fantasmes de liquen.
Pluja grisa. Alta l’espasa.
El caçador d’ulls malignes
fa dels anys un ram de rastre.

Tot és nostàlgia.

Tots dos hem passat la vida
entre el grill i la campana.
Tancarem totes les portes
esperant l’allau d’aranyes!

Tot és nostàlgia.