COM LA PLUJA PER AL VIDRE

Text i música : Miquel Pujadó

Com la pluja per al vidre,
com els traus per als botons,
com Bretanya per ‘la sidra
I la sidra pe(‘)ls bretons.
Com el matalàs pe(‘)l catre,
com les neules pe(‘) xampany,
com el batedor per ‘batre
i les dates per a l’any.

Com l’espelma per ‘la flama,
com la vida per ‘la mort,
com la mitja per ‘la cama
i els infants pe(‘)l cavall fort.
Com l’esclofa per ‘les pipes,
com Sinera per ‘l’Espriu,
com la porra pe(‘)ls guripes
i la carpa per al riu.

Com el suc per a la t’ronja,
com les ganyes per al peix,
el rosari per ‘la monja
i la truja per al greix.
Com la beina per al glavi,
com la càries pe(‘)l queixal,
les neurones per al savi
i el borratxo pe(‘)l fanal.

Com la boina per ‘les closques,
com la nata pe(‘)ls tortells,
com la calda per ‘les mosques
i les branques pe(‘)ls ocells.
Com la veu per ‘les paraules,
la humitat pe(‘)ls laietans,
les bestioles per ‘les faules
i la por per als tirans.

Com la nit per ‘les besades,
com les ales pe(‘)ls falciots,
els vaixells per ‘les onades
i el zum-zum pe(‘)ls borinots,
Així estem fets l’un per ‘l’altre
-jo per ‘tu i tu per ‘mi-,
així som l’un per a l’altre
i plegats farem camí.

Aquesta cançó, estimada,
és el meu darrer nadó.
M’ha nascut de matinada
en un part sense dolor.
Aquesta cançó, estimada,
és producte d’un rampell
i, si hi ha algú a qui no li agrada,
què hi farem! Pitjor per ‘ell.