LA CANÇÓ DEL CAMINANT

Text i música : Miquel Pujadó

Fang a les sabates,
romaní a les dents,
un cercle escarlata
baixa per Ponent.
Xiulo una tonada
com bon caminant :
les cames cansades
així es distrauran.

El vent xiuxiueja
cançons de bressol
adormint cornelles,
desvetllant mussols.
Estirant les branques,
fan badalls els pins,
la nit salta tanques
per omplir els camins.

El tirany ja baixa
prop dels rierols,
ja es cargola en faixa
envoltant pujols.
Però no m’enganya :
és un bon vailet
que de la muntanya
m’ha de dur al poblet.

Trobaré a la vila
companys estimats
i farem barrila i
cantarem plegats.
Prendrem ratafia
i un sopar calent ;
Més tard, farem via
i al llit falta gent !

Quan, de matinada,
tots seran clapant,
triaré tonada i
marxaré xiulant.
Netes les sabates,
el camí al davant…
Un cercle escarlata
s’alçarà a Llevant.