EL TEMPS DELS FANALS EN FLOR

Text i música : Miquel Pujadó

Quan les paraules
i les besades
són una albada
dins la foscor,
som a l’inici
d’un temps propici,
és el temps dels fanals en flor.

Quan creixen roses
a les llambordes
i no et recordes
de cap tardor,
quan l’esperança
entra en la dansa,
és el temps dels fanals en flor.

Quan tot el barri
és un somriure
que sembla viure
al fons del cor,
pots veure el rostre
d’un temps ben nostre:
és el temps dels fanals en flor.

Quan el vent canta
i les colomes
vesteixen plomes
Christian Dior,
la matinada
brinda amb rosada,
és el temps dels fanals en flor.

P’rò tard o d’hora
l’amor s’acaba,
la vida et clava
cop de bastó.
Fa mal d’entendre,
p’rò cal comprendre,
se’n va el temps dels fanals en flor.

És aleshores
quan la boirina
ens difumina als
carrers humits
i s’omple el dia
de melangia:
és el temps dels fanals marcits.