| L'ODA INFINITA (EL MODERNISME I JOAN MARAGALL) |
|
Miquel Pujadó és un cantant i autor d’una llarga trajectòria: de 1982 ençà, ha actuat arreu d’Europa i Amèrica i ha enregistrat més d’una dotzena d’àlbums, a més d’escriure i composar temes per als grups i solistes més diversos (Dyango, Luis Eduardo Aute, Joan Isaac, Guillermina Motta, Mesclat, Blues de Picolat, Paco Muñoz, etc). Però Pujadó també és Doctor en Filologia i compta amb una gran experiència com a professor i animador de tallers en el món pedagògic. Fa uns anys, al marge dels seus espectacles “normals”, va decidir fer allò que ningú fora d’ell no podia dur a terme: una sèrie de concerts comentats sobre temes com “La poesia catalana a través de les cançons”, “La història de la Cançó francesa contemporània”, “De la Nova Cançó a la Cançó”, etc. Aquestes fórmules han estat presentades amb molt d’èxit a Universitats d’aquí i foranes (Bari, París, Friburg, Basilea...), a IES d’arreu de Catalunya, Biblioteques, Escoles d’Idiomes de tota la Península... En algun cas, Pujadó ha treballat en algun concert-conferència monogràfic, com el que va realitzar el 2008 al Museu d’Art de Tudela (Navarra), centrat en els poetes simbolistes. I ara, mentre s’acosta el centenari de la mort de Joan Maragall, està elaborant una sessió consagrada al gran poeta, que tindrà l’estructura següent: 1) INTRODUCCIÓ AL MODERNISME. Idees bàsiques sobre el moviment. L’artista i la societat. El trencament de les fronteres entre les arts. Interpretació d’un tema d’Apel.les Mestres (“Cançó de taverna”) 2) JOAN MARAGALL (1860-1911) a) Breu explicació biogràfica b) Els assaigs i el periodisme. c) La primera etapa vitalista (1888-1893) La seva teoria poètica. Interpretació de “L’oda infinita”. El Decadentisme de Pirinenques. “L’Avenç” i Nietzsche. Interpretació d’ “Excelsior”. d) La primera etapa decadentista (1894-1895). Interpretació de “La vaca cega”. e) La segona etapa vitalista (1896-1905). El nou catalanisme. Visions i Cants i les “mares de l’ànima catalana”. Interpretació d’ “Oda a Espanya”, “Cant del retorn”, “El mal caçador” i fragments de “El Comte Arnau”. El discurs de l’Ateneu: “Elogi de la paraula”. f) Segona etapa decadentista (1906-1909). El teatre: Nausica. Els poemes d’Enllà. Interpretació de “Les muntanyes”. g) Tercera etapa vitalista (1909-1911). Articles que fan trontollar la tranquil.litat burgesa (“L’església cremada”). Interpretar part del “Cant espiritual” i dir una part de l’ “Oda nova a Barcelona”. h) Final amb “La ginesta”. La idea és fer una xerrada que s’allunyi de la típica conferència, oferint dades amb rigor, però de manera amena, i esquitxant l’acte amb cançons basades en versos del poeta. El públic, jove o adult, ha d’acabar familiaritzat amb les idees del poeta, i seduït pels seus versos esdevinguts cançó. DURADA: Entre 1h i 1h30, en funció de les necessitats de l’organització i del tipus de públic. PRESSUPOST: 300 € NECESSITATS TÈCNIQUES: Si es realitza en sales de mesura petita o mitjana, es pot realitzar sense sonorització. En cas contrari, caldrà decidir si és l’organització o l’artista qui se’n fa càrrec. |
| Next > |
|---|