Carta Oberta PDF  | Imprimir |  a/e

La paraula i la música m'ajuden, fa més de trenta anys, a observar el món que m'envolta i el que porto a dintre, a interpretar-los, a reinventar-los contínuament. He fet del meu cervell una modesta fàbrica, i de les meves idees, els meus obrers: es tracta, ben mirat, d'una bona manera d'esdevenir empresari sense explotar ningú.

Així doncs, escric i componc cançons, cançons destinades tant a la intel.ligència com a les emocions –perquè adreçar-se només a les vísceres fa tuf de demagògia, i les neurones isolades de tot sentiment són d'una fredor glacial.

I enregistro discos a través dels quals intento construir una obra coherent, tot desenvolupant un llenguatge que pugui reconèixer com a propi, i –per què no?- una petita filosofia personal.

I pujo als escenaris, desafiant la tan necessària por, per tal de presentar espectacles on les meves cançons prenen vida, ja que una cançó no existeix de debò fins que no experimenta el contacte amb el públic.

I escric també dramatúrgies, contes i novel.les –una altra manera de crear-me universos a mida-, proporcionant de vegades a l'Absurd les seves pròpies regles lògiques.

I animo tallers sobre creació literària, i ofereixo concerts de petit format destinats a difondre la Poesia i l'extraordinària –i mal coneguda- riquesa de les Cançons d'autor contemporànies en diverses llengües europees.

I faig moltes coses més que m'ajuden a viure i que, potser, també poden resultar útils per a aquest conglomerat de soledats que, de vegades, es toquen tangencialment o experimenten breus interseccions, i que anomenem “els altres”.

Tot plegat, ho vull compartir amb vosaltres a través d'aquest racó virtual, com aquell qui llança al mar un missatge dins d'una ampolla. Si el rebeu i el llegiu, espero tenir notícies vostres.

Miquel Pujadó

 
Tornar